Martina

Martina és un nom de procedència llatina, que deriva de la forma masculina Martí

Significat del nom Martina

El seu origen es troba en el terme mars o martis, que significa “consagrat o relatiu a l’déu Mart. En la mitologia romana, Mart era l’equivalent a el grec Ares, el déu de la guerra Contràriament al que molts pensen, Martina no és una variant de la Marta, l’etimologia prové de l’arameu.

Encara que alguns dubten de la seva existència, sembla ser que Santa Martina va ser una noble romana, arrestada al segle III per professar públicament la seva fe i regalar els seus béns als pobres, i, posteriorment, martiritzada sota el govern de l’emperador Alexandre Sever.

Caràcter i curiositats

Martina és, sobretot, una dona tranquil·la i despreocupada, que fuig de tot el que pugui semblar estressant.
La seva extremada paciència fa que resulti volguda per uns i odiada per altres, per als que resulta exasperant. La seva filosofia de vida consisteix a gaudir de les coses quotidianes, sabent que tot té el seu moment i que apressar-no serveix de res.

En el pla laboral, sol ser molt responsable i puntual, però també molt lenta, de manera que no encaixa en aquells llocs de treball en què el ritme de treball és excessivament ràpid. Per això, les dones amb aquest nom solen inclinar-se per les professions relacionades amb el món de l’art, com la pintura, la música i la literatura, en què, a més, poden expressar tota la seva creativitat.

Comparteix